fus muscular

Són, principalment, els fusos musculars de Kühne.

Les teories més recents deriven totes de l'estudi de Fulton i Pi-Suñer (1928), els quals indicaren que, durant la contracció, la tensió passiva exercida sobre les terminacions sensitives disposades paral·lelament als elements contràctils —és a dir, especialment els fusos musculars de Kühne — desapareixeria, o per aquesta raó cessarien els corrents d'acció.